La vida dels "Sherpas"

El Parc Nacional de Sagarmatha inclou regions com el Khumbu i el Pharak, i s’hi pot trobar algunes de les muntanyes més altes de la terra, com és el Mont Everest (8.850), conegut pels sherpas i habitants locals com el Jomolangma. Aquest parc està situat a la frontera entre el Nepal i la regió autòctona de xina del Tibet.

Fotògraf: Rafa Pérez

En aquesta zona vivia molta població sherpa, però en el moment en què la UNESCO l’any 1979 va inscriure aquest parc com un Patrimoni  Natural de la Humanitat, molts d’aquests poblats de l’interior del parc van ser exclosos legalment de l’àrea protegida. Tot i que es van concedir drets especials d’accés i permís per utilitzar tradicionalment els recursos naturals a la població local. Per tant les activitats de subsistència dels sherpas van continuar influint en el paisatge de la zona.

Actualment viuen unes sis mil persones dins del Parc Nacional , i el 90% d’aquests habitants són Sherpas. A més aquesta regió rep més de 25.000 turistes a l’any, i milers de treballadors immigrants del sector turístic com a guies.

Els sherpas són budistes tibetans, per tant podem dir que assumeixen el principi budista bàsic del pecat i el mèrit, i de la reencarnació en diferents estats del ser. Consideren que el fet de fer bones acciones i la acumulació de mèrits pot fer millorar les expectatives d’una reencarnació millor. Creuen en una existència cíclica, que consisteix en una sèrie de vides, morts i renaixements.

Com ja s’ha comentat hi ha un alt nombre de turistes, i aquest ha augmentat recentment a causa de l’interès per l’alpinisme, el trekking i l’excursionisme  en aquests pics tant coneguts i marcats com un repte per molta gent especialitzada. Això ha facilitat l’integració de la població sherpa local al mercat, oferint a aquesta població treballs no relacionats directament amb el camp.

Aquí és on em volia centrar, en aquesta especialitat de feina que se’ls hi ha presentat a la població sherpa a partir de l’increment del turisme d’alta muntanya. Com ja s’ha comentat els sherpas viuen al tocar de l’Everest, sempre han sobreviscut sota les condicions climàtiques dolentes d’aquella zona i més en els mesos més freds. Saben mantenir el ramat i els cultius sota aquestes condicions, i saben més que ningú els secrets d’aquestes muntanyes.

Per aquest motiu, molts dels turistes que venen amb la intenció de pujar una muntanya com és l’Everest, s’interessen per agafar un guia sherpa per tal de que els ajudin a dur a terme l’expedició.

Però no només es tracta d’acompanyar-los durant el camí, sinó molts cops facilitar-los el camí, prepara’ls-hi el camp base.. entre d’altres coses.

Els sherpas que treballen a les muntanyes a 8.000 metres cobren prop de 2.000 euros fixes i altres diners que es poden sumar depenent del que consisteixi la seva feina. Aquesta quantitat de diners és molt alta comparada amb la mitjana dels sous nepalís, i el nivell de vida que tenen els habitants d’aquella regió.

Fotògraf:  Robb Kendrick

Durant els últims anys el nivell tècnic dels sherpas ha millorat molt, ara són ells els que col·loquen les cordes fixes a 8.000 metres, i vesteixen amb roba de qualitat per aquelles temperatures, i tenen un  bon equipament.

Els sherpas del Nepal, són víctimes del seu èxit, sovint són coneguts per la seva predisposició i positivisme en el moment de fer la seva feina. Reconeixen que no escalen muntanyes per plaer, o per interès de superar reptes com és el cas dels occidentals que els contracten, sinó que ho fan per guanyar-se la vida i sortir de la misèria present en el seu país, encara que per intentar sortir-ne puguin perdre la vida. Per tant podem veure que és una de les feines més sacrificades.  Una dada que ens pot servir per exemplificar això és que només a l’Everest, un terç dels aproximats 200 morts són sherpas.

Cal dir que els sherpas, sigui quina sigui la seva feina, abans de ser treballadors són humans , no pas esclaus als quals se’ls contracta per que arrisquin la seva vida pels altres,com molts podrien considerar-los.

Actualment se’ls veu com treballadors qualificats, especialistes en portar càrrega, fixar cordes, obrir camí, cuinar, i donar la vida per els que estan en perill. Estan acostumats a les temperatures i el estil de vida d’allà i per aquest motiu es mouen amb facilitat encara que estiguin a molts metres d’altura, però no són atletes en el sentit clàssic del terme. Ningú conta els pics que fa un sherpa, ni la gran quantitat d’ells que moren a les muntanyes que reflecteixen l’èxit dels altres. 

Aquest video és un conjunt de fotografies que he trobat impactants de l'entorn en què treballen els sherpas i les condicions en què viuen. 

Fonts utilitzades: 
- Mallarach. J.M. (2009). Valores Culturales y Espirituales de los Paisajes Protegidos. Barcelona.: Obra Social la Caixa. 
[ en línia] https://www.giz.de/Themen/de/dokumente/gtz2008-es-agrobiodiv-paisajes-protegidos-cultura1.pdf#page=75 (17/10/2012)

- Diari El País: Deportes. "Sherpas", no esclavos. ( 30 abril 2010)
[en línia] http://deportes.elpais.com/deportes/2010/04/30/actualidad/1272612128_850215.html (17/10/2012)

- Diari El Pais. La vida del "sherpa" no vale menos (27 maig de 2010)
[en línia] http://elpais.com/diario/2010/05/27/sociedad/1274911201_850215.html ( 17/10/12)

- Los sherpas de Zhangmu. Absolut china.
[en línia] http://www.absolut-china.com/los-sherpas-de-zhangmu/ ( 18/10/12)

- The Sherpas. National Geographic.
[en línia] http://ngm.nationalgeographic.com/2003/05/sherpas/reid-text (18/10/12)

- http://www.youtube.com/watch?v=dSO1LqY5lzs  (en línia: 11/12/2012)