dijous, 15 de novembre del 2012

Web 2.0 i nous paradigmes d'aprenentatge



La web 2.0 canviarà les institucions, negocis i metodologies del elearnig? 
És possible que  en un temps es desenvolupi una actitud de aprenentatge a distància, principalment en el cas de l’educació no formal. Això acabarà causant que no existeixi separació entre el temps destinat a l’aprenentatge i la “vida”.

Aquesta web 2.0 té associades diverses eines que molts de nosaltres coneixem i les utilitzem al nostre dia a dia com són: les wikis, els blogs, les RSS , els “suites” , els podcast.. Per tant podem veure que tot això cada vegada ens és més proper, sense adonar-nos cada cop utilitzem més tot això i forma part de les nostres activitats diàries, fins arribar al punt que les veiem necessàries per dur a terme segons quina tasca. Per exemple, els estudiants universitaris sobretot, en el moment de fer treballs en grup utilitzen els documents compartits, ja que és una eina que estalvia temps, és pràctica i deixa que tothom pugui dir la seva encara que sigui des d’ordinadors diferents.

Com podem veure aquesta web s’utilitza força en el camp de l’educació, i per aquest motiu té unes implicacions educatives, aquestes són:
-         -  La web com plataforma, aprendre a qualsevol lloc:  Això deixa la opció a l’estudiant d’estudiar on vulgui, de treballar i organitzar-se ell mateix els seus propis recursos.
Paraules clau de la Web 2.0 
-        -   La intel·ligència col·lectiva: la construcció social del coneixement. Un exemple clar d’aquest aspecte és la Wikipèdia, tothom coneix aquesta eina, però molts cops és qüestionat el grau de fiabilitat de la seva informació. Cal dir que la Wikipèdia és una construcció col·lectiva sense autors.
-       -    Etiquetes vs. Descriptors.
-         -  Més enllà d’un simple dispositiu: Ara mateix gairebé tothom disposa de aparells electrònics que permeten que estiguem connectats a Internet en qualsevol moment i lloc.  Això al cap i a la fi, fa que no existeixi la separació entre el temps d’estudi i el temps dedicat a les altres activitats.
-          - Riquesa de l’experiència: aprendre dels iguals: Els estudiants, igual que els usuaris 2.0 són prosumidors: productors i consumidors d’informació en el mateix moment.

Totes aquestes idees, des del meu punt de vista, han de ser provades. La intenció és bona i hem de ser conscients que els estudiant d’avui en dia cada cop som més virtuals, amb la qual cosa això podria fer que cridés més l’atenció estudiar i conseqüentment treure més bones qualificacions. 




Aquest és un video que explica amb molta claredad qué és això de la Web 2.0, espero que pugui resoldre qualsevol dubte. 

FONTS CONSULTADES: 
- Jordi Adell (19/5/2008) Web 2.0 y nuevos paradigmas de aprendizaje. 

Aules creatives i mestres del segle XXI

Actualment hi ha hagut una gran innovació tecnològica, i més encara si ens fixem en els àmbits educatius. A les escoles en els últims anys trobem la incorporació dels medis digitals i tecnològics a les aules, fins el punt que s’ha convertit en una prioritat política a Europa.

Pel que fa l’educació sempre s’ha considerat que s’ha de proporcionar als alumnes eines per tal de que puguin participar a la societat del coneixement i obtinguin els resultats acadèmics esperats, però en el moment en què s’han introduït les tecnologies ha calgut una reforma en la pedagogia, ja que es tracta d’un model més específic de l’aprenentatge.

Un d’aquests canvis pedagògics dels quals parlem fa referència a les aules creatives, aquestes canvien la forma tradicional d’impartir classes, i directament això afecta als mestres. Aquests mestres estan formats per impartir un model de classe concret,  i en el moment en què això canvia, aquests es veuen obligats a tornar a formar-se. Tot i això no crec que sigui un aspecte negatiu, els mestres són uns dels guies de la societat i si la societat avança amb les tecnologies, aquestes, també haurien de participar en l’àmbit educatiu. Però per fer aquesta tasca adequadament és necessària una formació prèvia dels professors i professores, per tal que aquests puguin mantenir-se al dia dels avenços tecnològics i virtuals. Molts cops són els alumnes els que tenen més coneixements de tecnologia que no pas els seus mestres.

Les iniciatives que es prenen doncs per tal de realçar les TIC dins de l’àmbit educatiu  és la incorporació de dispositius electrònics a les aules, com els projectors, les pantalles digitals..  Tot i així, sense considerar prèviament com aquests poden afectar i canviar l’estil d’ensenyament actual.

Crec que en una societat tant dinàmica i canviant com en la que vivim, no s’ha de veure com un gran obstacle la incorporació de les tecnologies a l’educació. Trobo correcte que s’iniciï amb aquesta proposta i aquestes idees, i un cop provades, si no han funcionat correctament, ja es modificarà tot allò que no ha donat bon resultats pels estudiants.  


Aquest és un video que explica d'una manera molt clara i precisa, les idees que he exposat anteriorment. 

FONTS CONSULTADES: 
- Bartolomé. A. (2008) Web 2.0 and New Learning Paradigms. eLearning Papers, 8, pp 1-10. Abril 2008. [en línia]: http://elearningpapers.eu/en/elearning_papers