Web 2.0 and new learning paradigms

Web 2.0, aquest concepte tant sentit arreu des de l’any 2004 ha esdevingut un concepte clau en el món de Internet, i també en el món de l’ensenyament. En aquest últim cas, és més aviat conegut com eLearning 2.0.

Tot i no ser un paradigma que potenciï l’educació a distància mitjançant les tecnologies, poc a poc, el món de l’educació i l’aprenentatge es va endinsant en el món virtual. Antonio Bartolomé, autor d’aquest article que estem tractant, destaca alguns d’aquests petits canvis que hi ha hagut en el sistema educatiu:

            S’ha potenciat la capacitat d’estudiar en qualsevol lloc i en qualsevol moment gràcies al ràpid accés a la informació i a la gran quantitat de dispositius que tenen els estudiants a les seves mans.

            L’ús de la intel·ligència col·lectiva, en quan tothom es forma contínuament i tothom és capaç d’aportar coses noves per a la resta.

            La facilitat d’accés a la informació i el fet que sempre estigui a la nostra disposició. Sempre i quan parlem de informació penjada a la red.

            La multitud d’elements i dispositius que actualment tenim a l’avast i que ens permeten estar al dia i connectats amb la societat a tot moment.

Tots aquests són alguns dels canvis que la societat rep voluntària o involuntàriament de tot el que fa referència a Web 2.0. En aquest cas s’està referint en tot cas a títol individual i no als canvis que fan les institucions i empreses.

Una reflexió que fa Antonio Bartolomé al final de l’article, i que he trobat molt interessant és que a la llarga una actitud d’aprenent a distància serà el desenvolupament d’una educació no formal que posarà fi a la separació entre aprenentatge i estudi. 

FONTS CONSULTADES: 

- Bartolomé,A (2008): Web 2.0 and New Learning Paradigms. eLearning Papers.8.Pp,1-10. April 2008. 

http://elearningpapers.eu/en/article/Web-2.0-and-New-Learning-Paradigms [en línia 10/12/2012]

- http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=4ZcjPCz3XAo [en línia 10/12/2012]

Super Learning?

En aquest article, l'autor és Teemu Arina, però del que parla no és un fet que hagi investigat ell sinó que en tot moment fa referència a l'aprofundiment que el seu amic Eric Davidove va fer al respecte de l'aprenentatge eficaç. 

Aquesta mena d’aprenentatge no és el que sovint coneixem, o el que majoritàriament s’ha dut a terme al llarg dels anys, el qual consistia en adquirir i recordar una gran quantitat d’informació i conceptes ( 70 Superlearning), sinó que es basa en l’aprenentatge dels últims anys, el més innovador i que poques persones el coneixen o bé el consideren eficaç. Aquest es el que utilitza tots aquests espais desordenats que disposa Web 2.0 d’una manera activa per adquirir un coneixement que permeti co-crear per tal d’aconseguir resultats superiors.

Segurament quan parlem d’un ensenyament que potencia les eines que ofereix web 2.0, pensarem en millors resultats per part dels alumnes a causa de la proximitat d’aquest ensenyament amb les noves tecnologies i aquelles eines que normalment els estudiants d’aquesta era utilitzen dia a dia.

Anteriorment es parlava de Escola 1.0, aquest es basava en adquirir i aconseguir la màxima quantitat d’informació, això és vist positivament, però com tot en aquests temps en què ens referim a la modernitat líquida el que era l’escola 1.0 ha canviat. I aquest canvi s’ha anomenat Superlearning, això es tracta fonamentalment de no només adquirir informació sinó de potenciar al màxim la participació.

Trobo molt interessant ambdós conceptes i l’avenç que ha fet per arribar a considerar Superlearning, és important que l’ensenyament no sigui unidireccional sinó que aquesta idea de co-creació es fomenti i s’escampi, ja que crec fermament en què tothom té alguna cosa a ensenyar i a aportar. 

Adjunto un video molt clar del que és considerada la revolució de l'aprenentatge. 

FONTS CONSULTADES: 

 - Teemu, Arina. (2008): Super Learning? Teemu Arina. Entrada publicada el 07/05/2008.
http://tarina.blogging.fi/2008/05/07/super-learning/ [en línia 10/12/2012]

- http://www.youtube.com/watch?v=_cDcQlwH7Yg [en línia 10/12/2012]

Web 2.0 i nous paradigmes d'aprenentatge

La web 2.0 canviarà les institucions, negocis i metodologies del elearnig? 

És possible que  en un temps es desenvolupi una actitud de aprenentatge a distància, principalment en el cas de l’educació no formal. Això acabarà causant que no existeixi separació entre el temps destinat a l’aprenentatge i la “vida”.

Aquesta web 2.0 té associades diverses eines que molts de nosaltres coneixem i les utilitzem al nostre dia a dia com són: les wikis, els blogs, les RSS , els “suites” , els podcast.. Per tant podem veure que tot això cada vegada ens és més proper, sense adonar-nos cada cop utilitzem més tot això i forma part de les nostres activitats diàries, fins arribar al punt que les veiem necessàries per dur a terme segons quina tasca. Per exemple, els estudiants universitaris sobretot, en el moment de fer treballs en grup utilitzen els documents compartits, ja que és una eina que estalvia temps, és pràctica i deixa que tothom pugui dir la seva encara que sigui des d’ordinadors diferents.

Com podem veure aquesta web s’utilitza força en el camp de l’educació, i per aquest motiu té unes implicacions educatives, aquestes són:

-         -  La web com plataforma, aprendre a qualsevol lloc:  Això deixa la opció a l’estudiant d’estudiar on vulgui, de treballar i organitzar-se ell mateix els seus propis recursos.

Paraules clau de la Web 2.0 

-        -   La intel·ligència col·lectiva: la construcció social del coneixement. Un exemple clar d’aquest aspecte és la Wikipèdia, tothom coneix aquesta eina, però molts cops és qüestionat el grau de fiabilitat de la seva informació. Cal dir que la Wikipèdia és una construcció col·lectiva sense autors.

-       -    Etiquetes vs. Descriptors.

-         -  Més enllà d’un simple dispositiu: Ara mateix gairebé tothom disposa de aparells electrònics que permeten que estiguem connectats a Internet en qualsevol moment i lloc.  Això al cap i a la fi, fa que no existeixi la separació entre el temps d’estudi i el temps dedicat a les altres activitats.

-          - Riquesa de l’experiència: aprendre dels iguals: Els estudiants, igual que els usuaris 2.0 són prosumidors: productors i consumidors d’informació en el mateix moment.

Totes aquestes idees, des del meu punt de vista, han de ser provades. La intenció és bona i hem de ser conscients que els estudiant d’avui en dia cada cop som més virtuals, amb la qual cosa això podria fer que cridés més l’atenció estudiar i conseqüentment treure més bones qualificacions. 

Aquest és un video que explica amb molta claredad qué és això de la Web 2.0, espero que pugui resoldre qualsevol dubte. 

FONTS CONSULTADES: 

- VPA Internet: [en línia] http://www.vpa-internet.com.ar/blog/social-media/la-web-2-0/ 

- Jordi Adell (19/5/2008) Web 2.0 y nuevos paradigmas de aprendizaje. 

[ en línia] http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2008/05/19/web-20-y-nuevos-paradigmas-de-aprendizaje/ 

- Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=KlLY3D--yw0&feature=fvwrel

Aules creatives i mestres del segle XXI

Actualment hi ha hagut una gran innovació tecnològica, i més encara si ens fixem en els àmbits educatius. A les escoles en els últims anys trobem la incorporació dels medis digitals i tecnològics a les aules, fins el punt que s’ha convertit en una prioritat política a Europa.

Pel que fa l’educació sempre s’ha considerat que s’ha de proporcionar als alumnes eines per tal de que puguin participar a la societat del coneixement i obtinguin els resultats acadèmics esperats, però en el moment en què s’han introduït les tecnologies ha calgut una reforma en la pedagogia, ja que es tracta d’un model més específic de l’aprenentatge.

Un d’aquests canvis pedagògics dels quals parlem fa referència a les aules creatives, aquestes canvien la forma tradicional d’impartir classes, i directament això afecta als mestres. Aquests mestres estan formats per impartir un model de classe concret,  i en el moment en què això canvia, aquests es veuen obligats a tornar a formar-se. Tot i això no crec que sigui un aspecte negatiu, els mestres són uns dels guies de la societat i si la societat avança amb les tecnologies, aquestes, també haurien de participar en l’àmbit educatiu. Però per fer aquesta tasca adequadament és necessària una formació prèvia dels professors i professores, per tal que aquests puguin mantenir-se al dia dels avenços tecnològics i virtuals. Molts cops són els alumnes els que tenen més coneixements de tecnologia que no pas els seus mestres.

Les iniciatives que es prenen doncs per tal de realçar les TIC dins de l’àmbit educatiu  és la incorporació de dispositius electrònics a les aules, com els projectors, les pantalles digitals..  Tot i així, sense considerar prèviament com aquests poden afectar i canviar l’estil d’ensenyament actual.

Crec que en una societat tant dinàmica i canviant com en la que vivim, no s’ha de veure com un gran obstacle la incorporació de les tecnologies a l’educació. Trobo correcte que s’iniciï amb aquesta proposta i aquestes idees, i un cop provades, si no han funcionat correctament, ja es modificarà tot allò que no ha donat bon resultats pels estudiants.  

Aquest és un video que explica d'una manera molt clara i precisa, les idees que he exposat anteriorment. 

FONTS CONSULTADES: 

- Bartolomé. A. (2008) Web 2.0 and New Learning Paradigms. eLearning Papers, 8, pp 1-10. Abril 2008. [en línia]: http://elearningpapers.eu/en/elearning_papers

- Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=OzQyheOzGTk&feature=related

La vida dels "Sherpas"

El Parc Nacional de Sagarmatha inclou regions com el Khumbu i el Pharak, i s’hi pot trobar algunes de les muntanyes més altes de la terra, com és el Mont Everest (8.850), conegut pels sherpas i habitants locals com el Jomolangma. Aquest parc està situat a la frontera entre el Nepal i la regió autòctona de xina del Tibet.

Fotògraf: Rafa Pérez

En aquesta zona vivia molta població sherpa, però en el moment en què la UNESCO l’any 1979 va inscriure aquest parc com un Patrimoni  Natural de la Humanitat, molts d’aquests poblats de l’interior del parc van ser exclosos legalment de l’àrea protegida. Tot i que es van concedir drets especials d’accés i permís per utilitzar tradicionalment els recursos naturals a la població local. Per tant les activitats de subsistència dels sherpas van continuar influint en el paisatge de la zona.

Actualment viuen unes sis mil persones dins del Parc Nacional , i el 90% d’aquests habitants són Sherpas. A més aquesta regió rep més de 25.000 turistes a l’any, i milers de treballadors immigrants del sector turístic com a guies.

Els sherpas són budistes tibetans, per tant podem dir que assumeixen el principi budista bàsic del pecat i el mèrit, i de la reencarnació en diferents estats del ser. Consideren que el fet de fer bones acciones i la acumulació de mèrits pot fer millorar les expectatives d’una reencarnació millor. Creuen en una existència cíclica, que consisteix en una sèrie de vides, morts i renaixements.

Com ja s’ha comentat hi ha un alt nombre de turistes, i aquest ha augmentat recentment a causa de l’interès per l’alpinisme, el trekking i l’excursionisme  en aquests pics tant coneguts i marcats com un repte per molta gent especialitzada. Això ha facilitat l’integració de la població sherpa local al mercat, oferint a aquesta població treballs no relacionats directament amb el camp.

Aquí és on em volia centrar, en aquesta especialitat de feina que se’ls hi ha presentat a la població sherpa a partir de l’increment del turisme d’alta muntanya. Com ja s’ha comentat els sherpas viuen al tocar de l’Everest, sempre han sobreviscut sota les condicions climàtiques dolentes d’aquella zona i més en els mesos més freds. Saben mantenir el ramat i els cultius sota aquestes condicions, i saben més que ningú els secrets d’aquestes muntanyes.

Per aquest motiu, molts dels turistes que venen amb la intenció de pujar una muntanya com és l’Everest, s’interessen per agafar un guia sherpa per tal de que els ajudin a dur a terme l’expedició.

Però no només es tracta d’acompanyar-los durant el camí, sinó molts cops facilitar-los el camí, prepara’ls-hi el camp base.. entre d’altres coses.

Els sherpas que treballen a les muntanyes a 8.000 metres cobren prop de 2.000 euros fixes i altres diners que es poden sumar depenent del que consisteixi la seva feina. Aquesta quantitat de diners és molt alta comparada amb la mitjana dels sous nepalís, i el nivell de vida que tenen els habitants d’aquella regió.

Fotògraf:  Robb Kendrick

Durant els últims anys el nivell tècnic dels sherpas ha millorat molt, ara són ells els que col·loquen les cordes fixes a 8.000 metres, i vesteixen amb roba de qualitat per aquelles temperatures, i tenen un  bon equipament.

Els sherpas del Nepal, són víctimes del seu èxit, sovint són coneguts per la seva predisposició i positivisme en el moment de fer la seva feina. Reconeixen que no escalen muntanyes per plaer, o per interès de superar reptes com és el cas dels occidentals que els contracten, sinó que ho fan per guanyar-se la vida i sortir de la misèria present en el seu país, encara que per intentar sortir-ne puguin perdre la vida. Per tant podem veure que és una de les feines més sacrificades.  Una dada que ens pot servir per exemplificar això és que només a l’Everest, un terç dels aproximats 200 morts són sherpas.

Cal dir que els sherpas, sigui quina sigui la seva feina, abans de ser treballadors són humans , no pas esclaus als quals se’ls contracta per que arrisquin la seva vida pels altres,com molts podrien considerar-los.

Actualment se’ls veu com treballadors qualificats, especialistes en portar càrrega, fixar cordes, obrir camí, cuinar, i donar la vida per els que estan en perill. Estan acostumats a les temperatures i el estil de vida d’allà i per aquest motiu es mouen amb facilitat encara que estiguin a molts metres d’altura, però no són atletes en el sentit clàssic del terme. Ningú conta els pics que fa un sherpa, ni la gran quantitat d’ells que moren a les muntanyes que reflecteixen l’èxit dels altres. 

Aquest video és un conjunt de fotografies que he trobat impactants de l'entorn en què treballen els sherpas i les condicions en què viuen. 

Fonts utilitzades: 
- Mallarach. J.M. (2009). Valores Culturales y Espirituales de los Paisajes Protegidos. Barcelona.: Obra Social la Caixa. 
[ en línia] https://www.giz.de/Themen/de/dokumente/gtz2008-es-agrobiodiv-paisajes-protegidos-cultura1.pdf#page=75 (17/10/2012)

- Diari El País: Deportes. "Sherpas", no esclavos. ( 30 abril 2010)
[en línia] http://deportes.elpais.com/deportes/2010/04/30/actualidad/1272612128_850215.html (17/10/2012)

- Diari El Pais. La vida del "sherpa" no vale menos (27 maig de 2010)
[en línia] http://elpais.com/diario/2010/05/27/sociedad/1274911201_850215.html ( 17/10/12)

- Los sherpas de Zhangmu. Absolut china.
[en línia] http://www.absolut-china.com/los-sherpas-de-zhangmu/ ( 18/10/12)

- The Sherpas. National Geographic.
[en línia] http://ngm.nationalgeographic.com/2003/05/sherpas/reid-text (18/10/12)

- http://www.youtube.com/watch?v=dSO1LqY5lzs  (en línia: 11/12/2012)