Web 2.0, aquest concepte tant sentit arreu des de l’any
2004 ha esdevingut un concepte clau en el món de Internet, i també en el món de
l’ensenyament. En aquest últim cas, és més aviat conegut com eLearning 2.0.
Tot i no ser un
paradigma que potenciï l’educació a distància mitjançant les tecnologies, poc a
poc, el món de l’educació i l’aprenentatge es va endinsant en el món virtual.
Antonio Bartolomé, autor d’aquest article que estem tractant, destaca alguns d’aquests
petits canvis que hi ha hagut en el sistema educatiu:
S’ha potenciat la capacitat d’estudiar
en qualsevol lloc i en qualsevol moment gràcies al ràpid accés a la informació
i a la gran quantitat de dispositius que tenen els estudiants a les seves mans.
L’ús de la intel·ligència
col·lectiva, en quan tothom es forma contínuament i tothom és capaç d’aportar
coses noves per a la resta.
La facilitat d’accés a la informació
i el fet que sempre estigui a la nostra disposició. Sempre i quan parlem de
informació penjada a la red.
La multitud d’elements i dispositius
que actualment tenim a l’avast i que ens permeten estar al dia i connectats amb
la societat a tot moment.
Tots aquests són
alguns dels canvis que la societat rep voluntària o involuntàriament de tot el
que fa referència a Web 2.0. En aquest cas s’està referint en tot cas a títol
individual i no als canvis que fan les institucions i empreses.
Una reflexió que
fa Antonio Bartolomé al final de l’article, i que he trobat molt interessant és
que a la llarga una actitud d’aprenent a distància serà el desenvolupament d’una
educació no formal que posarà fi a la separació entre aprenentatge i estudi.
FONTS CONSULTADES:
- Bartolomé,A (2008): Web 2.0 and New Learning Paradigms. eLearning Papers.8.Pp,1-10. April 2008.
http://elearningpapers.eu/en/article/Web-2.0-and-New-Learning-Paradigms [en línia 10/12/2012]
- http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=4ZcjPCz3XAo [en línia 10/12/2012]
