[...] : Web 2.0 i nous paradigmes d'aprenentatge

La web 2.0 canviarà les institucions, negocis i metodologies del elearnig?

És possible que en un temps es desenvolupi una actitud de aprenentatge a distància, principalment en el cas de l’educació no formal. Això acabarà causant que no existeixi separació entre el temps destinat a l’aprenentatge i la “vida”.

Aquesta web 2.0 té associades diverses eines que molts de nosaltres coneixem i les utilitzem al nostre dia a dia com són: les wikis, els blogs, les RSS , els “suites” , els podcast.. Per tant podem veure que tot això cada vegada ens és més proper, sense adonar-nos cada cop utilitzem més tot això i forma part de les nostres activitats diàries, fins arribar al punt que les veiem necessàries per dur a terme segons quina tasca. Per exemple, els estudiants universitaris sobretot, en el moment de fer treballs en grup utilitzen els documents compartits, ja que és una eina que estalvia temps, és pràctica i deixa que tothom pugui dir la seva encara que sigui des d’ordinadors diferents.

Com podem veure aquesta web s’utilitza força en el camp de l’educació, i per aquest motiu té unes implicacions educatives, aquestes són:

- - La web com plataforma, aprendre a qualsevol lloc: Això deixa la opció a l’estudiant d’estudiar on vulgui, de treballar i organitzar-se ell mateix els seus propis recursos.

Paraules clau de la Web 2.0

- - La intel·ligència col·lectiva: la construcció social del coneixement. Un exemple clar d’aquest aspecte és la Wikipèdia, tothom coneix aquesta eina, però molts cops és qüestionat el grau de fiabilitat de la seva informació. Cal dir que la Wikipèdia és una construcció col·lectiva sense autors.

- - Etiquetes vs. Descriptors.

- - Més enllà d’un simple dispositiu: Ara mateix gairebé tothom disposa de aparells electrònics que permeten que estiguem connectats a Internet en qualsevol moment i lloc. Això al cap i a la fi, fa que no existeixi la separació entre el temps d’estudi i el temps dedicat a les altres activitats.

- - Riquesa de l’experiència: aprendre dels iguals: Els estudiants, igual que els usuaris 2.0 són prosumidors: productors i consumidors d’informació en el mateix moment.

Totes aquestes idees, des del meu punt de vista, han de ser provades. La intenció és bona i hem de ser conscients que els estudiant d’avui en dia cada cop som més virtuals, amb la qual cosa això podria fer que cridés més l’atenció estudiar i conseqüentment treure més bones qualificacions.