Acompanyar com a educadors socials.

L'acompanyament és un procés que sovint esdevindrà clau en les nostres relacions que establim amb els usuaris en la nostra professió; i no només en la nostra professió, sinó que en el nostre dia a dia, sovint ens trobem immersos en procesos d'acompanyament sense ser-ne del tot conscients.
Per exemple, acompanyem al procès del dol, acompanyem a un amic o un familiar en iniciar una nova etapa a la seva vida..
I per això mateix, quan acompanyar és un acte tant quotidià, caldria elaborar el què significa per a nosaltres aquest procès.

Segons Forès, Parcerisa i Giné , l'acompanyament requereix i necessita uns aspectes determinats per tal que aquest sigui el més òptim possible.

Com a professionals , quan acompanyem a una persona hem de tenir en compte que cal obrir camins en aquest individu per tal que sigui capaç amb el nostre suport de sortir dels cercles tancats en els quals habitualment es troba. Aquest moment , podriem dir que esdevé el inci de l'acompanyament , i per tant és quan la persona possiblement més necessita el nostre suport i no veure's sol davant del repte.

En tot aquest procès, encara que sigui utòpic i sovint dificil de dur a terme, cal establir segons el punt de vista d'alguns professionals una frontera o distància entre el usuari i el educador. Tot i que aquesta distància sovint és positiu traspassar-la, per conèixer els nostres i els seus límits.

El fet de ser conscients dels respectius límits ens pot ajudar com a professionals a veure les potencialitats , les habilitats i el conjunt de coses bones que té aquella persona per tal d'acompanyar no des de les carències, debilitats i necessitats , sinó des del punt de partida contràri.

En tot aquest procès també hem de ser conscients que cada persona té els seus tempos determinats per dur a terme segons quins  passos , i no sempre haurà de tirar endavant, sinó que en alguns moments hi haurà un retrocediment en el seu procès i això no voldrà dir que hem fallat, sinó que possiblement aquell no era el moment per fer aquell procés.
Cal tenir en compte no només els moments i els espais, sinó també les paraules que utilitzem i sobretot, encara que sovint no se li doni importància, el respecte dels silencis, ja que aquests expressen molt més del que a simple vista podem apreciar.

Finalment, com a professionals, si la nostra tasca d'acompanyament ha estat l'adequada i hem considerat tots els moments per tal d'establir un fort vincle amb la persona, hem de ser conscients que també hi ha un moment per despendre'ns. Ja que al cap i a la fi, la nostra finalitat com a educadors és facilitar el procés de canvi i adaptació mitjançant l'acompanyament, per tal que pugui establir-se en aquest nou espai de la manera més còmoda possible i que es pugui acabar fent un espai propi en aquell indret.