Hola Tània, sóc el Quique un educador
social. Segurament només veient que són un educador social més, com tants
altres amb els que deus haver parlat i conegut, vulguis deixar de llegir
aquesta carta, i realment respecto la teva decisió ja que estàs amb el teu dret
de fer-ho. Només vull dir-te que si tinc aquest interès per parlar amb tu i
coneixe't no és per donar-te lliçons morals ni per jutjar allò que fas o deixes
de fer, només m'agradaria saber el que penses tu.
Si ara mateix, estàs llegint això el
més segur és que alguna cosa que t'hagi cridat l'atenció i no has llençat la
carta automàticament. Gràcies , per l'oportunitat.
Com ja deus saber i imaginar he estat
parlant amb els teus pares, i crec que tots dos sabem que necessiten algo
d'ajuda i crec que entre tu i jo podríem facilitar la situació a casa; per això
crec que amb el que m'han explicat ells no en tinc prou, i per tant m'agradaria
poder-te entendre, ja que pel que veig ells no ho acaben de saber fer.
Sense cap compromís, tu esculls si vols veure'm i que tinguem un espai per
parlar, o deixar-ho per un altre moment: com ja t'he dit, ets lliure d'escollir
i jo no sóc ningú per posar-me en les teves decisions.
En el cas que acceptis la meva
proposta, em podràs trobar al Casal de Joves del barri a les tardes, passa't-hi
quan vulguis!
Gràcies.
Tenint en compte que la majoria
d'aquests joves com la Tània passen per mans de molts professionals, psicòlegs,
psiquiatres, pedagogs i educadors socials.. crec que és important veure que
potser ells estan cansats d'explicar sempre la seva versió partint de que ells
són el problema, i és ben normal.
Però el més segur és que ells no
siguin un problema en si, sinó que únicament travessen un moment difícil, i com
bé he esmentat en el cas de la Tània no són entesos pels que l'envolten.
És important doncs, partir de la
no-obligació, no estan obligats a parlar amb aquests professionals i molt menys
a obrir-se a nosaltres amb total facilitat. Els sentiments són complicats
d'extreure i més si parlem amb persones que no coneixem; per aquest motiu cal
mostrar confiança, una confiança corresposa tu confies en ell/a i ell/a pot
confiar amb tu. Trobar-se en un espai còmode i informal i saber escoltar en tot
moment, els silencis també són importants i diuen molt de la persona, no
caiguem en l'error de voler omplir aquests espais sense paraules.
Però, no hem d'oblidar que cada
persona és un món, i depenent de la història, l'edat, el context, la
situació... la nostra manera d'establir el vincle haurà de ser diferent, sinó
difícilment podrem contactar amb la persona i establir una relació de
proximitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada