En aquesta entrada reuniré un seguit de casos de situacions de la vida real , amb les que ens podríem trobar en algun moment del nostre camí professional, donant des del meu punt de vista particular la resolució o la resposta que jo donaria si jo em trobés en aquestes situacions.
Hem de ser conscients però, que no existeix una única solució, sinó que hi ha tantes com persones, i això és així perquè cada persona és diferent i per tant cadascú necessitarà una cosa o una altre.
1. GENT GRAN I ADOLESCENTS
Ens trobem amb un conflicte entre gent gran i un grup d'adolescents envers el fet de compartir un mateix espai públic com és el parc del poble on viuen. El conflicte esta en els usos que els diferents col·lectius volen donar-li, ja que en alguns casos segons les seves visions són incompatibles.
Per poder crear aquest espai de primers contactes en la mediació caldria convocar als col·lectius en un espai on ambdós es puguin sentir còmodes, com per exemple , el mateix parc on sovint es troben.
Aquest espai també l'utilitzaria per conèixer els interessos i gustos d'ambdós grups, per finalment poder fer un tancament de la mediació mitjançant un acte en aquell parc on tots dos col·laboressin des d'allò que els hi agrada o interessa. Per exemple: un dinar popular amb tots els participants que vulguessin del barri, on tothom portés alguna cosa per menjar i compartir; per després fer unes activitats a partir de les propostes sorgides durant la mediació.
2. EMBARÀS ALS 16 ANYS
Parlem del cas d'una noia de 16 anys que es troba amb un embaràs no desitjat, i sola davant d'aquest fet ja que la seva parella decideix despreocupar-se'n. Tot i així, en el moment de decidir , en un principi decideix tirar endevant l'embaràs i ser mare, cosa que per part de la família no estan dacord amb aquesta decisió.
Arriben als Serveis Socials l'adolescent i els seus pares, i com a educadors socials ens toca orientar aquesta família.
En aquest cas, com a educadora social prendria (intentaria prendre) la mirada com una persona externa, tot i que jo tingui un punt de vista concret envers aquests casos la meva tasca aqui no és la de intentar convèncer a ningú envers la meva opinió sinó intentar entendre les decisions dels implicats, en aquest cas de la família ja que la noia en tot cas és menor i actualment no té dret a decidir ja que està sota la postestat dels seus pares, i mostrar o exposar totes les vies possibles a decidir tant si tiren endavant l'embaràs com si no.
Així doncs, com a educadora escoltaria les visions tant dels pares com la de l'adolescent, i orientaria quines opcions podrien trobar si l'adolescent tingués el fill : ajuts econòmics, orientació laboral o de formació..
I en aquest cas doncs, fer un seguiment de la situació de la família fins que estigués totalment encaminada i sense dificultats econòmiques ni culturals.
3. EDUCACIÓ EN EL LLEURE
Ens trobem en unes colònies d'un casal que aprofiten les vacances per marxar amb els infants i joves en un altre espai al habitual on puguin estar en contacte amb la natura i per tant poder treballar coses diferents a les del dia a dia.
Durant l'excursió però podem veure que hi ha diversos conflictes que sorgeixen a partir de les diferències i la no acceptació d'aquestes. Per exemple, en el grup hi ha una gran diversitat de joves i infants, però en destaquem una noia invident, una noia magrebina i una altre d'ètnia gitana.
A totes elles, en algun moment o altre hem pogut apreciar que hi ha hagut comentaris i accions ofenents irrespectuosos.
En aquest cas parlo com a educadora social, però en aquest cas la persona que podria intervenir fàcilment seria un monitor o monitora del lleure. Des del meu punt de vista, aquestes diversitats es poden treballar de diverses formes, sovint els infants desprecien perquè no entenen o perquè no saben com ho viu l'altre persona.
Per exemple, en el cas d'una persona amb una discapacitat física una opció a treballar amb els infants és utilitzar el joc com a tècnica conscienciadora o empàtica. Podem trobar diversos jocs, amb els quals podem experimentar els sentits. En aquest cas concret , podriem canviar les normes d'algun joc i jugar sense el sentit de la vista i per tant deixar-nos guiar unicament amb els altres sentits restants. Això si, aquests jocs i dinàmiques cal que vagin acompanyats darrerament d'una reflexió en comú per exposar cada un de nosaltres com ens hem sentit, com hem vist el joc.. i treure per tant punts de vista molt interessants si el debat està ben orientat.
Els dos casos restants fan referència a la diversitat de cultures, i amb això es poden fer molts treballs: des de tallers culturals fins a jocs de taula interactius. D'aquesta manera tothom pot aportar alguna cosa, plantejar dubtes obertament, i aprendre uns dels altres.
En aquest cas concret he volgut donar conseqüentment opcions concretes de jocs, dinàmiques o activitats. Però quan hi ha un problema difuminat en el grup , un recurs que sovint podem utilitzar ( i no només quan hi ha una problemàtica, sinó en el dia a dia) són les assemblees.
Les assembles són difícils de dur a terme, cal un treball previ i una pràctica. És important la figura del moderador ( a poder ser neutre) i algunes que altres dinàmiques per trencar el gel i les vergonyes, però quan els infants i joves ja estàn acostumants a aquests espais de reflexió i opinió en comú, són un recurs molt bo per fer participar activament en allò que fan: convivència, normes, presa de decisions..
En qualsevol dels casos s'ha de fer partícep al infant i el jove en tot moment, ja que el cap i a la fi ells són els protagonistes en tot moment.
4. VIOLÈNCIA DOMÈSTICA
Aquest cas ens situa als Serveis Socials del barri on una veïna informa als educadors que hi treballen d'un possible cas de violència domèstica, en una família formada per una parella i un infant de 4 anys. En el moment en què s'ha detectat l'alarma, els Serveis Socials contacten amb l'escola per informar-se de la situació del infant afectat; l'escola els mostra un dibuix que va fer fa pocs dies aquell alumne, mitjançant el qual podem veure o interpretar com viu la situació familiar el infant.
Des del meu punt de vista, en aquestes situacions on tot el que tenim són sospites i la persona afectada encara no s'ha apropat pel seu propi peu a contactar amb algun servei d'ajuda i acompanyament, trobo que el tracte amb aquestes famílies ha de ser molt sutil , per tal de no forçar la situació.
Quan ens trobem en casos on el infant també està afectat, trobo que una de les eines que podem utilitzar és aquell fill/a en comú. En aquest cas explicat l'escola detecta alguna cosa estranya en el comportament del infant, i aquest dibuix pot ser la eina de treball que acabarà utilitzant el mestre per apropar-se a ell. En el moment en què ens apropem al fill/a i veiem que el seu desenvolupament està sent afectat, és quan es pot contactar amb la família posant com a protagonista l'infant i l'acció educativa del centre.
És aleshores, quan opino que el mestre o la mestre ha de centrar-se en el infant i fer un acompanyament i suport a aquest des de la institució escolar, però que també és el moment de contactar amb algun altre agent extern a l'escola professional en l'àmbit de violència de gènere per tal que es posi en contacte amb la família el més aviat possible per poder fer un treball i prendre les mesures d'atenció necessàries en cada cas.
5. BULLYING ESCOLAR
Ens trobem amb un cas de bullying escolar mitjançant el qual es deriven altres símptomes en l'alumne que poden servir d'alarma per detectar-ho: absència escolar, baix rendiment i suspensos, rebuig a la comunicació amb la família, agressivitat..
L'escola considera adequat contactar amb la mare de la família i fer una reunió amb ella a un espai on l'alumne en qüestió també hi sigui present, per esmentar-li les faltes reiterades d'assistència a les classes i el baix rendiment acadèmic degut a que no ha aprovat cap assignatura, però no comenten res de les actituds que han pogut observar envers les seves companyes i ella, possiblement per desconeixença.
En aquest moment és quan el professor detecta que hi ha agressivitat i fins i tot violència en la relació de família. És a partir d'aquesta detecció que el professor i el director de l'escola decideixen contactar amb una educadora social.
Així doncs, aquest podría ser un dels moments on l'educador entra en funció, tot i que des del meu punt de vista en aquest cas potser també hi tindria lloc un psicopedagog ( que formi part de l'equip professional de l'escola a ser possible).
En el moment en què es contacta amb l'educador, vist que l'adolescent afectada no s'ha obert mai a explicar la violència que pateix per part de les seves companyes, i tenint en compte que en aquest cas l'educadora és un agent extern al centre i que en desconeix la situació i la persona, trobo que una de les maneres per aproximar-se a l'adolescent és mitjançant un taller informatiu.
En aquest cas, considero que és important actuar amb discreció i no utilitzar missatges directes que puguin ser identificats tant per les víctimes com les agressores, és a dir exposar de manera oberta el tema, explicant les conseqüències que té i en tot cas, obrir un debat al final on tothom pugui participar.
És possible, que mitjançant aquest primer contacte, l'adolescent que pateix l'abús i els altres que el duen a terme es sentin identificats i a partir d'això contactin amb l'educadora, cosa que ja haurà facilitat en primera instància el contacte amb aquesta i per tant, poder establir una relació professional.
6. EAIA
Ens trobem amb una família que manca de recursos per mantenir la seva filla ( quostodiada per la EAIA a un altre membre de la família) i està al corrent del proxim fill que esperen. El pare de la família en poc temps ingressarà en un centre penitenciari, i la dona viu temporalment a casa dels pares del seu marit. Les condicions en aquesta casa tampoc són les òptimes pel fill que esperen, i la treballadora social que porta el cas i que visita a aquesta parella planteja en una reunió d'equip interprofessional el cas d'aquesta família i el perill de poder ser allunyat altre cop de la família biològica.
Des del meu punt de vista, tenint en compte que l'equip està format per un conjunt de professionals molt ampli : pedagogs, treballadors socials i educadors. Trobo que en aquest cas les tasques es podrien dividir en funció dels seus càrregs, per tal d'abarcar el màxim possible les necessitats i mancances de la família. Per exemple, pel que fa l'educadora continuaria amb l'acompanyament de la parella en aquest procés com també l'impuls a la motivació de fer plans de treball, formació i inserció laboral ja que si la familia augmenta les necessitats econòmiques també seran superiors; i pel que fa el treballador social, vetllaria per un conjunt de recursos que permetessin a la família viure en condicions òptimes, com ara l'habitatge i l'alimentació.
Considero que si comptem amb un equip interprofessional, les tasques han de ser molt ben definides per a cada professional, tenint en compte a més , que la comunicació en aquests equips tant àmplis és molt necessària per estar informats en tot moment de tot el que passa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada