divendres, 11 d’octubre del 2013

Com sortir de la zona de confort per aprendre?



Com hauria de ser una caixa que representés els aprenentatges que has tingut al llarg de la teva vida?! 
Per mi seria algo així.. 



És difícil intentar reunir de manera gràfica allò que ens ha marcat a la vida, allò que ens ha fet créixer.. i per tant totes aquelles coses que ens ensenyen , però que només ens donem compte d'elles quan li atribuïm un valor. Per a mi hi ha hagut diverses experiències que m'han fet aprendre molt, és cert que tots naixem en un entorn on ens sentim protegits, on ens sentim acollits.. i aquest no és un altre que la família. 
En aquest entorn, només en el moment de néixer esdevenim el centre d'atenció, som aquells éssers petits que tothom considera que s'ha de protegir, aquell infant considerat dèbil i fràgil, per això aquest entorn esdevé una zona de confort; i més encara quan som infants, més endavant les coses poden canviar i les zones segures i d'estabilitat en poden ser moltes altres. 

Possiblement, a causa del esmentat anteriorment, crec que la família és un entorn d'aprenentatge, i possiblement el primer, ja que és el primer contacte social que tenim, però tot i així veig que els aprenentatges que fem des de l'entorn familiar són des de la zona de confort, ens sentim protegits i per això possiblement ens permetem arriscar-nos o bé bàsicament observar per després imitar a aquelles persones que fan sentir-nos segurs. 

Una altre espai d'aprenentatge és tots aquells que implica l'educació obligatòria, el parvulari , l'escola, el institut.. i més tard el batxillerat en el meu cas, o els cicles formatius. Aquests però, almenys fins arribar a l'etapa del batxillerat, no són camins que nosaltres triem, sinó camins ,que com bé diu la paraula : "educació obligatòria", que no tenim opció, tots hem de passar per aquest colador del ensenyament. Això si, hi podem passar de diverses maneres i tot dependrà de com cadascú de nosaltres es planteji aquest recorregut de formació acadèmica. Suposo que per a mi, tots aquests espais de formació en un inici van ser zones d'aprenentatge, ja que eren reptes per a mi, i no em donaven total seguretat, però són espais que al final al cap del temps i de l'experiència t'hi acabes acostumant. 

Per a mi el veritable espai d'aprenentatge, és aquell que tu esculls, decidit a canviar alguna cosa de la teva vida , aquella que et feia sentir segura i que no et plantejava grans reptes ni propòsits. En aquest canvi hem d'estar disposats a perdre alguna cosa, per en un futur encara que no hi estiguem del tot segurs, guanyar-ne una altre.

En el meu cas concret, tot i que com bé he esmentat abans molts d'aquests espais actualment s'han convertit una zona de confort, els meus espais d'aprenentatge considero que han estat tots aquells que jo he decidit anar, com per exemple l'esplai, i seguidament el voluntariat com a monitora amb els infants i joves. Valoro l'esplai molt positivament i el destaco , ja que tot i que sigui un espai on jo actualment em senti còmode i segura, crec que sempre serà un espai d'aprenentatge per a mi , ja que cada dia se'ns plantegen temes nous als quals ens hem d'enfrontar, i sovint equivocar-nos en les nostres decisions o bé escollir el camí encertat. 

Des del meu punt de vista, és necessari de tant en quan abandonar la nostra zona de confort i apostar per un canvi, ja que en cas contrari el que farem és acomodar-nos i deixar d'aprendre moltes de les coses que ens planteja la vida i per tant perdríem moltes oportunitats. És cert, que cadascú s'aventura a allò que vol o més ben dit pot, però cal donar-li importància al canvi, per petit que sigui. 
Aquest procés és difícil, i sovint ens costa i per això ens tirem enrere, però tirar-se enrere tampoc està malament; per dur a terme qualsevol canvi important a les nostres vides em d'estar segurs i trobar el moment adequat. 

Un requisit fonamental per poder sortir de la zona de confort i endinsar-nos en una nova zona d'aprenentatge, és coneixen's a nosaltres mateixos, per tal de saber el que necessitem en cada moment determinat, allò que el nostre cos i cor ens demana, i alhora saber quan ho volem i com. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada