Jose Coomonte, un educador que treballa amb joves de salut mental ens va presentar el seu dia a dia, i algunes de les experiències que ha tingut al llarg del seu trajecte professional en aquest àmbit tant especial: La salut mental.
La salut mental és un àmbit que sovint crea controvèrsia, ja que actualment és un sector molt ampli. Què entenem per salut mental? Cadascú tindrà la seva visió i opinió al respecte. Per a mi , moltes de les persones que són diagnosticades actualment amb algun trastorn mental, al cap i a la fi no són més que persones que en un moment determinat de la seva vida passen per un moment difícil, una dificultat que no saben com sobrepassar-la i que sovint no poden entendre els seus sentiments. En canvi, per a molts altres professionals, el fet de trobar-te en aquest moment , aquella persona ja seria considerada com una persona amb una psicopatologia.
Uns dels casos que em crea més conflicte intern és el dels adolescents; hi ha tants joves i fins i tot infants, que són diagnosticats amb TDH o TDA , o mil i un més transtorns de la conducta, simplement per sortir d'allò que la societat ha establert com a actituds que es troben dintre dels parametres de normalitat. I al cap i a la fi què és l'adolescència? No és a cas un moment de canvi, de traspàs, d'adaptació...?
Tots aquests diagnòstics sovint són etiquetes que assenyalen una marca negativa de la persona i per tant, al cap i a la fi, això l'acaba estigmatitzant. El fa caure en la idea que és una persona malalta, s'identifiquen directament amb el transtorn i no amb ells mateixos, amb la persona : Sóc un TOC, en comptes de sóc una persona intel·ligent que m'agrada dibuixar i l'art.. i que a part de tot això, tinc un transtorn de la conducta.
Ben facilment, aquestes persones que pateixen algun tipus de trastorn, és perquè ha tingut una degradació personal, fruit del rebuig de la incomprensió de l'entorn i de la incapacitació de l'adaptació, això no provoca altre cosa que una pèrdua de les relacions socials, i per tant un aïllament i solitud.
La solitud, una paraula molt gran, una idea a la qual tothom evita. Per tal de no caure o bé de sortir d'una situació com hem dit d'aïllament o solitud vinguda a partir del rebuig de la societat, cal fer un acompanyament a aquella persona, cal potenciar aquelles habilitats que com tot ésser humà té però que a causa de la pèrdua d'autoestima s'han tapat i ara costa tornar-les a treure a la llum. Tots i cada un de nosaltres, tenim algo que ens interessa, alguna cosa que ens apassiona i que se'ns dona bé; només cal explotar-les, veure quins són els nostres recursos personals.
Aquests poden ser molt diversos, des del cant, passant per l'esport, fins la lectura i l'escriptura. Només cal descobrir allò que ens agrada i ens fa gaudir. Amb això veurem que tots tenim algo que ens fa especials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada