El teatre de l’oprimit d’Augusto Boal en que ens afavoreix la nostra tasca educativa?

El teatre de l'oprimit és una eina sovint poc utilitzada, ja sigui per desconeixença com per desvalorització, és a dir creure que el teatre només és per alguns, posar la vergonya o el "això no els hi interessarà"... per davant de l'experimentació i donar una oportunitat.

Des del meu punt de vista, el teatre per si sol ja és una eina molt útil per a tothom, no cal treballar-lo només amb segons quins col·lectius. El teatre és una eina que ens permet descobrir les nostres pors : por a actuar en públic, a estar damunt d'un escenari.. ; els nostres punts forts: saber actuar, representar un personatge diferent a la teva persona i fer-lo com si així fossis tu..; trobar-nos en situacions que el nostre dia a dia no ens permet estar.. El teatre al cap i a la fi, és útil per a tots!

Però de teatres hi ha molts : teatre social, clown, mímica,pantomima, teatre de titelles, teatre de carrer... en aquest cas m'agradaria parlar del teatre del oprimit, i de la seva finalitat o avantatges que suposa utilitzar-lo com a pràctica educativa.

Aquest tipus de teatre, a grans trets és un teatre que es basa en la participació del públic. No hi ha uns actors i uns espectadors, sinó que com bé va dir la Meritxell de la Xixa Teatre, en el teatre de l'oprimit tots sóm espectactors. Què vol dir ser espectactors?
Significa que a partir d'una situació plantejada per els inicials actors, normalment una situació que es troba en el punt més fort del conflicte, la imatge s'atura i els que en un principi eren els espectadors poden intervenir en canviar aquella situació , de tal manera que ells són els que intervenen en les situacions que molts cops ens trobem i per tant mostren com les viuen ells o bé com haurien de ser.

Com podem veure o imaginar, aquesta acció permet treballar forces coses, des de l'empatia passant per la reflexió, fins al desig de voler canviar. Per concretar, en el nostre àmbit educatiu, sovint ens trobarem amb persones que viuen situacions complicades, i que segurament es veuran identificades en les situacions representades. Però i què millor que veure's reflectit en un mirall i poder canviar aquella situació? Per després poder reflexionar al respecte i creure que és possible el canvi, una llum que hem vist possible gràcies a la col·laboració d'altres companys.

Un exemple de teatre de l'oprimit, que utilitza també l'eina de teatre fòrum, en busca de la transformació social, seria el que fan a la Casona Cultural Humahuaca: