La meva imatge de l'educació social

Si em paro a pensar amb el terme: Educació Social, i busco alguna imatge que per mi, la simbolitzi, em venen al cap dues  imatges: un mirall i un llibre.

Un mirall,ja que crec que tot el que aportem als altres no és altre cosa que el nostre interior, abans d'acompanyar a algú a un creixement personal cal que ens coneguem a nosaltres mateixos, i no només això sinó que crec essencial per a la nostra futura professió com a educadors coneixen’s a nosaltres mateixos, les nostres capacitats, les nostres limitacions , els nostres interessos en cada moment.. ja que només d'aquesta manera farem una bona feina tant per els que ens envolten com per nosaltres mateixos.

Una altre de les imatges que se'm passen pel cap , la qual he escollit per aquesta entrada, és un llibre, un llibre obert amb moltes pàgines i preferiblement en blanc.

I perquè un llibre? Un llibre té molts continguts, en un llibre es reuneixen les idees, els pensaments, els sentiments, les experiències.. tot allò que l'autor ha volgut plasmar en unes pàgines per tal que una altre persona es pugui enriquir d'aquest i possiblement en pugui extreure alguna cosa més enllà del que en un principi l'autor ha volgut expressar, i que per tant mai s'hauria pogut imaginar.

Per mi, l'educador social en el seu dia a dia té infinites experiències que el fan ser d'una manera determinada, i aquest llibre té la finalitat d'escriure totes aquestes vivències, perquè en qualsevol moment del nostre transcurs professional necessitarem veure les nostres arrels , el nostre recorregut en aquest món tan complex on coneixerem a moltes persones i cadascuna d'elles diferents i mereixedores d'un espai en la nostra memòria.

Des del meu punt de vista, tot el que vivim dia a dia fa que el dia de demà siguem d'una manera o d'una altre, i si la nostra feina o més ben dit, la nostra passió és el tracte amb les persones i conèixer gent per poder aportar el nostre granet de sorra per tal que la vida d'aquesta persona sigui una mica més positiva, res ens serà indiferent i tot perdurarà sempre a la nostra memòria, i si això no és possible doncs que menys que tenir-ho tot escrit en un lloc tant bonic com és un llibre?
Seguint en aquesta línia, crec que és necessari que en la nostra feina siguem com un llibre obert, ja que en moltes ocasions haurem de conèixer els experiènces més dures de les persones amb qui fem el viatge d'acompanyament i aquest és dels dos, no només sóm nosaltres els que coneixem sinó que l'altre persona també ens ha de conèixer a nosaltres. No podem esperar de l'altre el que nosaltres no fem, la confiança s'estableix amb la col·laboració dels dos, i només d'aquesta manera podrem tirar endevant la relació si nosaltres també obrim les nostres portes del nostre interior i ensenyem qui som. 


"La educación no es preparación para la vida; la educación és la vida misma." 
John Dewey