Les necessitats educatives i les diferents maneres de detectar-les.

De necessitats hi ha de molts tipus.. si ho prenem una mirada teòrica en podem diferenciar quatre tipus:  necessitat normativa, necessitat expressiva o demandada, necessitat sentida, necessitat relativa i necessitat prospectiva. 

Però al cap i a la fi que entenem nosaltres per necessitat? Sovint entendrem com a necessitat allò el qual no podem prescindir, com per exemple l'alimentació. I quan parlem de necessitats educatives? Si tenim en compte la idea que li hem atribuit anteriorment al terme necessitat, aleshores en aquest cas fa referència a alguna cosa educativa a la qual no podem prescendir, com per exemple saber llegir.

Possiblement aquests dos exemples de necessitats són ben diferents, no és el mateix no poder menjar , ja que no podriem viure, que no saber llegir, ja que si que podriem viure però potser no en les millors condicions ja que ens mancarien moltes altres coses, com per exemple una cosa tant important a les societats com és la cultura.

Molts cops parlem de les necessitats quan hi ha una mancança d'aquestes, i per tant s'ha de fer alguna cosa per paliar aquestes. En el cas d'una manca de necessitats educatives utilitzariem diferents eines educatives que tinguessin una funció de reforç o fins i tot complementació.

Existeixen diversos models de detecció deles necessitats formatives, dos d'ells serien el model normatiu i el  model col·laboratiu.
La diferència d'ambdós models és que el primer es basa en la coneixença i detecció de les diferents necessitats per tal que una persona externa o més ben dit, professional, pugui elaborar una intervenció per paliar aquestes mancances; i en el segon model es tracta de detectar-les però perquè en un futur la persona afectada sigui capaç de identificar-les per si mateixa i poder resoldre-les autònomant.

Hi ha altres recursos com són els DAFO's (Debilitats, Fortalses, Oportunitats i Amenaces) , el PMI  o bé elaborant el diagrama de Ishikawa.

Com bé he esmentat hi ha molts tipus de necessitats, i segurament les necessitats específiques de cada persona dependran del moment de la vida que estiguin passant i conseqüentment de l'edat.
En el cas d'una dona gran la qual comença una nova etapa a una residència geriàtrica , com és el cas conegut avui a classe de la senyora Maria,  té la necessitat de opinar, de ser escoltada i respectada en els seus ritmes de vida, possiblement diferents als d'una altre persona que resideixi a la mateixa residència. La senyora Maria necessita que se'ls hi permeti aquella autonomia que poden assolir, és cert que cadascú tindrà unes capacitats o unes altres, però respectar que aquells que encara poden valdre's per ells mateixos en alguns aspectes se'ls respecti i se'ls permeti fer.

El moment en què ens fem grans i perdem algunes de les nostres facultats és un moment prou dur per la persona, com per què aquestes limitacions siguin imposades simplement per un benefici i facilitat pels treballadors d'una institució.